Fideuada (Fideuà)

No seré jo qui us digui com fer aquest plat que s'ha fet tant popular d'un temps ansà. Només us proposo la meva versió que incorpora ingredients i formes de cocció que he anat recollint de diverses receptes. La fideuada, o fideuà si fem servir la parla de País Valencià, és un plat que possiblement neix com a una variació forçada o volguda de la paella ja que els seus ingredients i la seva elaboració es molt similar. Els seus origens estan lligats a la costa valenciana de Gandia i actualment s'ha estès per tota la costa dels Països Catalans.

Donat que, al contrari de la paella, pot resistir una llarga estona des de que es cuina fins que es menja, és molt freqüent que formi part dels plats dels menús en pica piques, aperitius de celebracions i "brunchs" al aire lliure. Crec que això li ha donat popularitat, però ha rebaixat molts enters les seves qualitats gastronòmiques a la fideuada els ingredients són les estrelles i si no fem servir productes d'alta qualitat, el resultat no és l'adequat.

A mi m'agrada que la fideuada pugui menjar-se amb forquilla, sense embrutar-se gaire els dits i que tots els ingredients tinguin una mida similar. Es per això que gaire be sempre la faig amb sèpia, gambes pelades no molt grans i en alguna ocasió incorporo cloïsses. Els fideus en comptes de fer servir els gruixuts amb o sense foradet, m'agraden els de cabell d'àngel que afegeixen una textura cruixent agradable. El brou de peix és fonamental i jo, al peix de roca que normalment faig servir, l'hi afeixego els caps i les closques de les gambes que haig de fer servir. Per acabar el plat li dono un cop fort de forn que fa enfosquir una mica els fideus, eixugant-los i aixecant-los de punta.

A la paella que fem servir per l'arròs, marquem molt lleugerament les cues de les gambes i les reservem. Enrossim la sèpia tallada a daus una estona i quant perdi l'aigua, fem un sofregit amb ceba, all, pebrot verd i porro, tot finament picat. Afegim una culleradeta de carn de nyora, fem unes voltes i incorporem tomàquet ratllat, no molt. Salpimentem i afegim una mica de sucre per reduir l'acidesa del tomàquet. Deixem coure una estona per amorosir el sofregit.

En una paella apart hem d'enrossir els fideus. Poseu una mica d'oli i a foc moderat doneu color als fideus fins que aquest tinguin un color marró pujat. No us faci por, després perdran una mica de color. Però aneu en compte que no es cremin que es fan ràpid. Un cop enrossits el aboqueu a la paella que heu fet el sofregit, els hi doneu un parell de voltes i afegiu el brou ben calent. Estaran en poca estona fets, així que, no trigueu en afegir les cloïsses per que s'obrin. Als poc minuts ja podeu afegir les cues de gambes i introduir la paella al forn ben calent per dalt i per baix per aconseguir que quedin més cruixents i de punta cap a munt.

Ja espot servir la fideuada. Hi ha que els hi agrada posar una cullerada d'allioli i altres prefereixen que res amagui el sabor del brou de peix. Va a gustos. Valtros mateixos.
Això si, marideu la fideuada amb bon vi blanc afruitat com un parellada de la DO Conca de Barberà.

Ingredients: Fideus cabell d'àngel, gambes, sèpia, cloïsses, brou de peix, ceba, all, pebrot verd,porro, carn de nyora, tomàquet, oli verge d'oliva, sal, pebre i sucre.