Avui us explico uns dels primers resultats gastronòmics del que vaig estar satisfet. La idea no és meva. El vaig pogué degustar per primera vegada, i darrera fora de casa meva, a Can Rafel. Aquest restaurant de Cervelló, i en especial els plats que elaborava la seva xef, la Cristina, crec que van fer enamorar-me de la cuina.
La idea és simple: elaborar una pa amb tomàquet i pernil ibèric que sempre ve de gust donant-li un toc fresc, divertit i innovador. L'original de Can Rafel el servien amb un gelat d'oli, tota una gosaria quan en aquest país encara només es prenia gelat al estiu i no es sortia del gust de vainilla, nata o xocolata i a tot estirar de mar de cava. La textura que ha de tenir un gelat és molt complicat d'assolir a casa si no es disposa d'una geladera. Es per això que durant un temps, posava l'oli per damunt de la tomàquet i quedava boníssim. Ara donat que tinc un sifó que em permet de fer textures escumoses, vaig canviar el gelat per l'escuma. El pa es substitueix per una coca prima i cruixent que esclata a la boca. El tomàquet, en comptes de sucat, cobreix delicadament la coca tallat a brunoise petit. I el pernil per descomptat és ibèric.
Parlem un moment del pernil. Crec que no sabria viure sense pernil. Als quinze dies de no menjar-lo ja tinc síndrome d'abstinència. Tant per gust com per cura de la salut el pernil ha de ser ibèric i de gla. El greix blanc que es deixa veure pel seu interior i que es fon a la boca és, per a mi, un dels plaers gastronòmics inigualables. Per això el tall ha de ser molt prim i tallat a ganivet, la maquina talla fiambres crema aquest greix i desvirtua el seu sabor.
Comencem doncs preparant la coca que ve ha ser com una coca de vidre però salada. La faig amb farina, aigua, cervesa, sal i una mica d'oli. No li poso llevat i així no ens pujarà. En el seu lloc utilitzo cervesa posant meitat d'aigua i meitat de cervesa. Deixo reposar una mitja hora, punxo la massa amb una forquilla i la fornejo a 200 graus uns 10 minuts vigilant que no es cremi. Ara la podem reservar fins que muntem el plat.
Per elaborar l'escuma d'oli posarem els fulls de gelatina a rehidratar amb aigua freda. En un cassó posem uns 100 cc d'aigua i 50 cc de nata, l'escalfem i dissolem bé els fulls de gelatina i barregem amb la batedora amb 250 cc d'oli d'oliva extra verge. Ho colem dins el got del sifó i posem dues carregues d'òxid nitrós, sacsegem bé i guardem a la nevera en posició horitzontal.
La tomàquet la pelem, de la manera que ens sigui més còmoda, la tallem a brunoise petit i deixem escórrer el seu aigua en un colador durant uns minuts. En
Si tenim tallat el pernil, recordeu-vos que millor a ganivet, ja podem muntar el plat. Sobre la coca fem una fina capa de tomàquet, el salem lleugerament, cobrim amb el pernil ibèric de forma que tingui volum i col·loquem una porció d'escuma d'oli en un cantó de la coca. I ja està. A taula i que els comensals frueixin de tots els sabor.
Que fàcil resulta maridar el pernil ibèric. Jo tinc tres propostes: Un ull de llebre no massa vell de D.O. Ribera del Duero, un cava brut nature o una manzanilla D.O. Jerez. Qualsevol dels tres són un plaer amb el pernil.
Ingredients:
Pernil ibèric, farina, aigua i cervesa al 50% en quantitat suficient per la farina, tomàquet madur, sal, oli extra verge, aigua, nata, fulls de gelatina i dues carregues de sifó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada