Crema de carbassa amb gambes i aroma de coco

Som a la tardor. El temps convida a preparar plats que donin escalforeta interior i a aprofitar els productes que ens ofereix aquesta estació. Tenim castanyes, bolets, moniatos, fruites com els caquis, ametlles i carbasses. Fins fa ben poc no havia utilitzat la carbassa a la cuina, tampoc es que hagués fer-la servir per altres coses, encara soc de la castanyada i no de Halloween, però darrerament he descobert la crema d'aquesta cucurbitàcea i he experimentat amb diverses formes de cuinar-la.

El problema més important de la carbassa recau en la duresa de la seva pell i com pelar-la. Una forma fàcil és posar-la al forn a temperatura alta. Si la volem fer servir crua la tindrem pocs minuts. Si el que volem és fer la carbassa rostida la mantindrem més estona. Quan la traurem serà fàcil separar la pell de la polpa. De totes maneres si es disposa d'un ganivet adequat i ben esmolat, la forma més ràpida és pelar-la amb molt de compte i ja està. 

Podem fer infinitats de cremes de carbassa amb infinitat d'ingredients. Aquesta hortalissa admet gusts salats i dolços, picants i tranquils, amargs i àcids, diferents textures al seu interior i un munt d'ingredients per potenciar el seu sabor. Aquest cop vaig inclinar-me per el coco. Tenia coco picat que em va sobrar dels panellets i això va donar-me la idea.

Per fer la crema podem bullir la carbassa, que és la forma més ràpida i senzilla, però a mi ja sabeu que això de la senzillesa no hem va i sempre que puc opto per rostir-la al forn. No té res a veure el gust final, molt més concentrat. Es tracta de posar en una safata pel forn la carbassa sense pell tallada a daus grans, unes grans d'all, un porro trossellat, sal, pebre i un bon raig d'oli d'oliva extra verge. Tapem la safata amb paper d'alumini perquè no se'ns cremi en excés i el deixem al forn durant 40-60 minut a 180º. Un cop està ben rostida, la posem en un got de la batedora juntament amb el porro i els alls i la triturem molt fina. Quant estigui una mica templada l'incorporo llet de coco i si no teniu, com va passar-me aquest cop, podeu posar-li un iogurt de coco que fa el mateix efecte. Afegiu també una cullereta de curri i doneu-li la textura adequada si cal amb crema de llet.

En aquesta ocasió  volia que fos un plat únic per un sopar i la vaig completar amb unes gambes sense closca obertes i fetes 30 segons en una paella amb un rajolinet d'oli i uns pinyons, que també tenia dels panellets, torrats en un altre paella sense oli. Per muntar el plat,  sobre la crema posem un polsim de coco ratllat, les gambes, els pinyons, un raig d'oli cru, una branqueta de farigola i una fulla d'alfàbrega.

La servim ràpidament i el podem acompanyar d'un vi merlot rosat (proveu el Gran Caus) i una música chill out o indie i si no esteu sols, després....

Ingredients: 

Uns 400 gr de carbassa per a dues persones, porro, alls, llet o iogurt de coco, gambes, pinyons, coco en pols, sal, pebre, oli verge d'oliva, crema de llet, una branqueta de farigola i una fulla d'alfàbrega.

Risotto amb cintes de sèpia

No tot a Itàlia és pasta i pizza. Ja ho sabia-ho no? La cuina Italiana té una diversitat de productes i de maneres d'elaboració impressionant. Però el que em te el cor robat, és la forma tant respectuosa amb la que es cuinen els productes. Fan coccions curtes, no amaguen els ingredients en salses abundants, aromatitzen amb herbes i espècies que no li treuen protagonisme als peixos o les carns i el fet que cuinar ho consideren una festa que continua després a la taula. Frueixen de la cuina,  fet vital per aconseguir èxits amb els plats.

El plat d'avui és un arròs. Un risotto, que és com es coneix la forma de cuinar-ho. Sembla que als voltant de segle XV per les contrades de Milan o la Lombardia un jove enamorat volia sorprendre als convidats del seu casament i els va elaborar un arròs de color daurat gràcies a l'ús del safrà. i des de les hores s'utilitza aquesta especia en la preparació de molts risottos. La gran diferencia en la cocció del risotto és que el líquid, ja sigui brou de verdures, de bolets, d'au o de peix, s'incorpora poc a poc deixant que l'arròs el vagi absorbint i remenant-lo  constantment per deixar anar tot el midó. Quin pecat si ens sentissin molts arrossers del nostre país que un cop tiren l'arròs ni belluguen la paella. Però el risotto és així i si utilitzem un arròs bomba, el resultat és d'una cremositat fantàstica.

Aquest arròs el vaig fer amb brou de peix que gairebé sempre tinc congelat i amb unes tires primes de sèpia que amb la cocció ràpida a la paella es caragolen i decoren el plat. per aconseguir que siguin molt primes un truc bo és congelar-les una mica i tallar-les aleshores.

Faig un sofregit amb una mica de ceba sense deixar que agafi color. En aquest cas al oli d'oliva li afegeixo una mica de mantega Incorporo l'arròs i li dono un parell de tombs fins que estigui brillant. És el moment d'anar posant de mica en mica el brou de peix que hem de tenir calent, i anar remenant fins que l'arròs l'hagi begut quasi tot. Jo el faig en quatre o cinc vegades. Un cop està en el seu punt de cocció i ja fora del foc s'afegeix formatge parmesà ratllat i es remena per que s'incorpori al risotto. També es pot posar una mica de crema de llet que li donarà més untuositat. 

Muntarem el plat posant damunt del risotto les cintes de sèpia marcades 30 segons en una paella amb un raig d'oli. I ja està. és un plat ràpid i fàcil de fer. I perquè no l'acompanyem d'un Marsala sicilià ben fred? És un vi blanc sec i afruitat amb molta personalitat.

Ingredients

Arròs bomba, brou de peix, ceba, parmesà, crema de llet, sèpia, oli, mantega i sal.