dissabte, 2 de desembre del 2017

Farcellets de botifarra negra amb alls tendres

La botifarra negra o "morcillas", és un embotit elaborat amb sang al que afegeixen  altres components del porc i que aromatitzen amb especies, ceba o arròs. És un producte melós i que el podem cuinar de diverses maneres: al forn , a la brasa, fregit, etc. Avui el sofistiquem una mica al envolcallar-los d'una pasta  filo.

És una recepta senzilla que tant pot fer-se servir per un sopar lleuger com per a un pica pica o uns entrants.

La pasta o massa filo (de phyllo, fulla en grec) la podem trobar en qualsevol supermercat o botiga d'alimentació i ha de guardar-se hermèticament tancada i refrigerada. Prové probablement de Grècia o Turquia i és una massa molt prima quasi transparent, elaborada amb farina aigua i oli, extremadament delicada, que no la podem deixar gaire estona fora de la nevera ja que es resseca ràpidament. Habitualment s'utilitzen varies capes superposades per tal de aconseguir una textura de milfulles.

Per elaborar el plat, en una paella saltem lleugerament els alls tendrers i immediatament afegim la botifarra negra a la que haurem tret la pell per poder fer una pasta. És important no posar gaire oli per saltar el alls, ja que la botifarra és molt greixosa. Hi donem uns tombs i deixem refredar la pasta.

Preparem la pasta filo, per fer el farcellets, superposant dos o tres fulles de massa pintant cadascuna de elles amb una mica d'oli. Hi posem una cullerada de pasta de botifarra i tanquem els saquets amb cibulet o una tira de porro prèviament escaldada. Els  posem al forn a 180º i en uns 5 minuts ja hauran agafat color i la seva textura serà cruixent.

Llest per servir. Degut al alt contingut de greix, el maridatge perfecte per a mi és amb un syrah o una garnatxa de DOC Priorat.

Ingredients: Botifarra negra, alls tendres, massa filo, oli d'oliva.




dimarts, 20 de juny del 2017

Pollastre a l'all

Avui us proposo una recepta molt popular, ràpida i econòmica amb alguna variació respecte a les clàssiques com no podria ser d'un altre manera. És una recepta més popular fora de Catalunya, no la he trobada al Corpus Culinari, però quina casa no téuna forma de fer el pollastre al "ajillo"? A més el pollastre és una menja relativament fàcil de cuinar i agrada a tothom.

El perill d'aquest plat és que el pollastre ens quedi ressec. Per això el punt de cocció i l'elaboració amb una mica de vi blanc són essencials. Cal que trossegeu el pollastre en 3 o 4 talls per cada quart, jo faig servir les cuixes perquè surten més meloses. Els alls formen part de la cultura gastronòmica mediterrània des de tots els temps i el seu aroma impregna aquesta cuina (mal li pesin als britànics). En aquest plat, els cuino amb pell, donat que així a banda d'aromatitzar el pollastre, queden confitats en forma de pomada i poden estendre's sobre unes torradetes.

Salpimentem els talls de pollastre i els col·loquem dins una cassola amb oli d'oliva calent però no rogent i els daurem a foc suau. Un cop daurats per tots els cantons afegim els grans d'all i el deixem a foc molt baix durant uns quants minuts, amb la cassola tapada, per anar confitant. Incorporem herbes aromàtiques com romaní i farigola llimonera, li donem unes voltes i li afegim el vi blanc. Ara ja amb la cassola destapada, deixem evaporar a la meitat el vi i incorporem una mica de brou o, com faig moltes vegades, l'aigua emmidonada i reduïda de bullir l'arròs que em serveix d'acompanyament del pollastre. D'aquesta manera la salsa agafa una mica de cos i es torna d'un color pàl·lid mol adient pel plat. Deixarem fer xup-xup durant uns minuts i ja tenim el plat llest per treure a taula acompanyat, en aquesta ocasió, de l'arròs blanc. Podem maridar amb un vi jove, un merlot amb una mica de shyrah de la D.O. Montsant.

Ingredients: Pollastre, alls, arròs, herbes aromàtiques, sal pebre, oli d'oliva verge, vi blanc