dimecres, 18 de febrer del 2015

Pa cruixent amb tomàquet, pernil i escuma d'oli d'oliva verge

 Avui us explico uns dels primers resultats gastronòmics del que vaig estar satisfet. La idea no és meva.  El vaig pogué degustar per primera vegada, i darrera fora de casa meva, a Can Rafel. Aquest restaurant de Cervelló, i en especial els plats que elaborava la seva xef, la Cristina, crec que van fer enamorar-me de la cuina. 

La idea és simple: elaborar una pa amb tomàquet i pernil ibèric que sempre ve de gust donant-li un toc fresc, divertit i innovador. L'original de Can Rafel el servien amb un gelat d'oli, tota una gosaria quan en aquest país encara només es prenia gelat al estiu i no es sortia del gust de vainilla, nata o xocolata i a tot estirar de mar de cava. La textura que ha de tenir un gelat és molt complicat d'assolir a casa si no es disposa d'una geladera. Es per això que durant un temps, posava l'oli per damunt de la tomàquet i quedava boníssim. Ara donat que tinc un sifó que em permet de fer textures escumoses, vaig canviar el gelat per l'escuma. El pa es substitueix per una coca prima i cruixent que esclata a la boca. El tomàquet, en comptes de sucat, cobreix delicadament la coca tallat a brunoise petit. I el pernil per descomptat és ibèric.

Parlem un moment del pernil. Crec que no sabria viure sense pernil. Als quinze dies de no menjar-lo ja tinc síndrome d'abstinència. Tant per gust com per cura de la salut el pernil ha de ser ibèric i de gla. El greix blanc que es deixa veure pel seu interior i que es fon a la boca és,  per a mi,  un dels plaers gastronòmics inigualables. Per això el tall ha de ser molt prim i tallat a ganivet, la maquina talla fiambres crema aquest greix i desvirtua el seu sabor. 

El sifó és un estri que fa pocs mesos que el tinc. M'és útil per preparar salses lleugeres, nates muntades ràpides i fins i tot combinats com la pinya colada. Cal experimentar amb ell i jugar al assaig error per arribar a dominar-lo, però un cop perds la por, aporta molt al plats. Pot fer-se servir tant per salses fredes com per a salses calentes. Si són fredes cal guardar-ho a la nevera fins la seva utilització i si són calentes s'han de conservar al bany maria. S'ha de tenir molta cura en colar els ingredients abans de posar-os al seu interior per que no es formin gromos, i si es vol donar una consistència més ferma a l'escuma haurem d'utilitzar gelatina ja sigui amb pols o amb les típiques plaques de cua de peix.

Comencem doncs preparant la coca que ve ha ser com una coca de vidre però salada. La faig amb farina, aigua, cervesa, sal i una mica d'oli. No li poso llevat i així no ens pujarà. En el seu lloc utilitzo cervesa posant meitat d'aigua i meitat de cervesa. Deixo reposar una mitja hora, punxo la massa amb una forquilla i la fornejo a 200 graus uns 10 minuts vigilant que no es cremi. Ara la podem reservar fins que muntem el plat. 

Per elaborar l'escuma d'oli posarem els fulls de gelatina a rehidratar amb aigua freda. En un cassó posem uns 100 cc d'aigua i 50 cc  de nata, l'escalfem i dissolem bé els fulls de gelatina i barregem amb la batedora amb 250 cc d'oli d'oliva extra verge. Ho colem dins el got del sifó i posem dues carregues d'òxid nitrós, sacsegem bé i guardem a la nevera en posició horitzontal. 

La tomàquet la pelem, de la manera que ens sigui més còmoda, la tallem a brunoise petit i deixem escórrer el seu aigua en un colador durant uns minuts. En 

Si tenim tallat el pernil, recordeu-vos que millor a ganivet, ja podem muntar el plat. Sobre la coca fem una fina capa de tomàquet, el salem lleugerament, cobrim amb el pernil ibèric de forma que tingui volum i col·loquem una porció d'escuma d'oli en un cantó de la coca. I ja està. A taula i que els comensals frueixin de tots els sabor. 

Que fàcil resulta maridar el pernil ibèric. Jo tinc tres propostes: Un ull de llebre no massa vell de D.O. Ribera del Duero, un cava brut nature o una manzanilla D.O. Jerez. Qualsevol dels tres són un plaer amb el pernil.

Ingredients:

Pernil ibèric, farina, aigua i cervesa al 50% en quantitat suficient per la farina, tomàquet madur, sal, oli extra verge, aigua, nata, fulls de gelatina i dues carregues de sifó. 



diumenge, 1 de febrer del 2015

Lasanya d'espinacs i lluç

Tots sabem que els petits quan van al restaurant demanen pasta, macarrons quasi sempre. Els esportistes, abans d'una activitat física intensa, ingereixen una gran quantitat de pasta. Quan no tens temps de fer un menjar, bulls pasta seca i li afegeixes tomàquet, un rajolí d'oli  d'oliva verge, crema de llet amb bacó fumat o simplement et fas una amanida amb formatge de feta, fruits secs o qualsevol altre cosa que tinguis a la cuina. 

Que faríem sense la pasta? I això passa ja des de fa milers d'anys donat que la història de la pasta es remunta a més de 1000 anys a,c en temps dels grecs fincats al sud d'Itàlia on es parla d'un menjà denominat laganon que consistia en una barreja de farina i aigua en forma de plaques que es tallaven a tires. Poc després el filòsof Cicerone ja parla de la lagana,  immediat predecessor de el que coneixem actualment com a lasanya, "lasagna" en italià.

Com podeu veure, la lasanya, podria ser de les primeres formes d'utilitzar aquesta massa que tantes diferents formes te actualment. La base de la pasta inicialment era únicament aigua i farina, però amb el pas del temps, es va anar substituint part de l'aigua per ous, fins arribar a l'actualitat en la que la majoria de pasta fresca que podem fer a casa, està elaborada amb farina i ou. La pasta seca industrial es la que està més estesa a les llars, donat que no requereix gaire temps per a la seva elaboració, el seu gust i la seva textura no poden comparar-se amb la pasta fresca, ja sigui elaborada a casa o comprada en establiments. En aquest darrer cas el preu s'encareix, però si us animeu a fer-la a casa valtros mateixos, notareu una diferència abismal. No és difícil, únicament es requereix d'un cert temps i això es pot fer tranquil·lament els dies que voleu dedicar-vos a crear. Ja sabeu cuinar és crear. No cal res més que farina i ous. aproximadament un ou formós per cada cent grams de farina. Amassar-lo be i deixar-lo reposar una estona, no cal més de 15 minuts. No poseu sal, ja la bullireu amb sal, i l'ou és important que estigui a temperatura d'ambient. Un cop reposada la massa l'heu d'estirar ja sigui amb un corro i tallar a ganivet o,  si us xifla fer pasta, amb la maquina de tota la vida per estirar la pasta i tallar-la posteriorment per fer espagueti, fettuccine, tallarina o pappardelle.

Un cop feta, la deixem assecar cinc minuts i ja la tenim llesta per bullir. L'olla on bullir ha de ser apropiada per a la quantitat de pasta a fer. Ha de poder bullir alegrament dins seu, sense apilotar-se. La bullo posant un litre d'aigua per a cada cent grams de pasta i amb una cullerada de sal, 15 grams. El temps, si l`hem fet naltros, no ha de ser superior a 4 minuts. La pasta ha de tenir "ànima", la hem de poder mastegar. Sembla mentida, però així resulta molt més digestiva, donat que la digestió dels midons que porta la pasta, s'inicia a la boca gràcies als enzims de la saliva. Un cop bullida, l'hem de menjar immediatament, l'escurim i afegim els condiments que vulguem.

Tornant a la lasanya, és pot muntar amb infinitats d'ingredients, carn en forma de ragú, marisc, peix, verdures i combinacions de les anteriors. Tot és anant fent pisos, combinar-los al vostre gust i rematar-ho amb una beixamel, un roux de brou de peix o una salsa lleugera de tomàquet. Aquest cop tenia lluç i unes quants espinacs congelats i vaig decidir combinar aquests ingredients. 

Els espinacs que millor que fer-los de la forma que tothom sabem: Una mica de ceba sofregida, uns pinyons passats per la mateixa paella, els espinacs congelats fets en 5 minuts al microones, passats a la paella, condimentats amb un polsim de nou moscada, sal i alleugerats amb una mica de crema de llet (no ho heu fet mai així? Si, no?). Els reservo.
Per un altre part faig en un altre paella un sofregit de ceba i tomàquets tallats a brunoise petita i li afegeixo el lluç que he fregit prèviament, esqueixat com si es tractés de bacallà. Deixo un minut per amalgamar sabors i reservo.

Temin fet, ja el contingut de la lasanya. Les plaques de pasta les bullim el temps que requereixin i les deixem sobre un drap que s'eixuguin com si es tractes de canelons(de fet podeu fer servir la mateixa pasta de canelons). És el moment de preparar una bona beixamel. Uf quina feinada! Doncs tampoc és això. Jo quasi sempre la faig al microones.és ràpid i net. En un recipient apte pel micro poso mantega i oli i l'escalfo durant 2 minuts. Incorpora la farina que necessiti ho remeno i el poso al micro 2 minuts més per cuinar la farina i que no tingui gust de crua. Trec del microones i incorporo la llet a poc a poc remenant, però tota la llet necessària. Quedarà liquida però no importa. La assaono amb sal, pebre i pols de nou moscada i la incorporo novament al micro i la cuino de dos en dos minuts fins que quedi la textura adequada.

Només resta muntar el plat. Una base de beixamel, una placa de pasta, una capa d'espinacs, una altre placa, una capa de peix, una altre placa, una segona capa d'espinacs i finalment la darrera placa de pasta. Ho napo amb la beixamel, poso formatge parmesà ratllat i a gratinar al forn. Com que el plat porta molts gusts làctics de la beixamel, la crema de llet i el formatge,us encoratjo a maridar aquesta lasanya amb un vi blanc que prenc de forma obligatòria amb la fondues de formatge que porta moscatell i gewürztraimer de la DO catalunya.

Ingredients:

Per a la pasta fresca: 100 gr de farina, un ou gran (surten vuit plaques)
Per als espinacs: Espinacs, ceba, pinyons, crema de llet, nou moscada, sal i oli
Per el peix: Lluç, ceba, tomàquet, sal i oli
Per a la beixamel: Farina, llet, oli, mantega, sal, nou moscada i formatge parmesà ratllat