La carn de conill és un ingredient freqüent a la cuina catalana. El podem trobar preparat de nombroses maneres i a cada casa en tenen una de preferida: conill a la brasa amb allioli, arròs de conill, conill amb xocolata, conill amb cargols i infinitat més. El nom d'Hispània dels fenicis i dels romans amb el que varen batejar a la península Ibèrica dels grecs, te diversos significats i un fa referència a la possibilitat de ser un derivat de terra de conills en l'hebreu que utilitzaven els fenicis. Sigui com sigui, la nostre geografia és rica en aquest animal i ja des de fa temps el tenim introduït en granges que ens permeten tenir carn de gran qualitat alimentària donat els seu valor nutritiu i el seu escàs contingut de greixos.
Avui us porto una recepta de conill que em trasllada a la meva infantesa quan algun cap de setmana sortia a dinar amb els meus pares i més concretament a un restaurant d'Olèrdola a prop de Vilafranca del Penedès. És una recepta senzilla, bastant ràpida i molt gustosa que pot ajudar-vos un dia que tingueu una colla de convidats d'aquells amb els que no calgui gaire sofisticacions, no els importi menjar amb els dits i els hi agradi sucar pa.
Prepararem el Conill al allioli i no amb allioli. Primer de tot tallant el conill en trossos mitjanets, uns 12 per conill. Salpebrem, l'enfarinem discretament i l'enrossim en una cassola en la que hi càpiguen folgadament els talls amb un raig d'oli d'oliva verge generós. Un cop agafi un color agradable el retirem de la cassola i el reservem. Amb la mateixa cassola sofregim una bona quantitat de ceba picada a brunoise petita fins que es posi transparent. La salem una mica. En aquest punt hem d'incorporar unes patates escapsades a daus i els hi doneu una mica de color. És important que les escapseu i no les talleu, ja que així deixen anar el midó i engreixen la salsa. Els hi poseu sal i les cobriu amb un got de vi blanc sec i quan aquest hagi reduït, les cobriu amb un brou de verdures o de pollastre i incorporeu els talls de conill reservat. La cassola a de fer xup-xup a foc lent una mitja hora o tres quarts.
Fins aquí, la recepta no deixa de ser un conill guisat amb patates no massa lluït, però, és ara, quan el plat està quasi finalitzat, quan li donem un gir que li fa que la majoria vulgui repetir. Fem un allioli amb el rovell d'un ou i dues dents d'all i intentem que no ens quedi molt espès i si es talla doncs no passa res quasi millor. L'incorporem a la cassola del conill i li donem uns quants tomb. Es produeix un canvi meravellós. La salsa es lliga i agafa un color groguenc pàl·lid i llustròs. Ja tenim el plat enllestit.
Us aconsello que poseu una panera de pa ben generosa pels golafres i que el marideu, com no, amb un bon vi de la D.O. Penedès. Darrerament he provat un vi negre de les varietats merlot, ull de llebre i cabernet sauvignon d'un celler més conegut pels seus caves, Llopart, que s'hi diu amb el plat.
Ingredients: conill, patates, cebes, vi blanc, brou, farina, sal, pebre, oli d'oliva verge, alls i ous
